Enllaços de blogs anteriors

Blogs de Emi Sánchez

Cartes amb estratègia literària – Curs 17-18

Cartesliteraries-ese.blogspot.com

______________________________________________________

Novel·les i narracions imprescindibles – Curs 14-15

Esclatsliteraris.blogspot.com

____________________________________________

Blogs 13-14: Literatura catalana – Curs 13-14

Inspiracions museístiques

Ese1942.blogspot.com

____________________________________________________

El mon de Mª Àngels Anglada – Curs 12-13

(Falta el nom de l’enllaç)

_____________________________________________

Gaudim de les novel·les – Camí de Sirga– Curs 11-12

Camisirga-div.blogspot.com

_____________________________________________________

Narracions i contes – Curs – 09-10

narracionsicontes.blogspot.com

_____________________________________________________

Emi Sànchez / juny 2018

Ofrena a Màrius Torres

Poema a Màrius Torres

A la nit miro el cel i em fixo en una estrella,

vull creure que és en Màrius.

Llavors tanco els ulls i sento un dels seus poemes:

Oh! Pare de la nit, del mar, i del silenci,

Jo vull la pau però no l’oblit!

Com deuen gaudir els àngels escoltant les seves paraules!

Aquí, a la terra, ens va deixar una joia literària,

que mai oblidarem, tal com ell demanava al,

Pare de la nit, del mar i del silenci!

_______________________________________________

Emi Sánchez / 05-06-2018

Recomanació del llibre "Cartes a Mahalta"

Última lliçó del llibre 

“Oh, pare de la nit, del món i del silenci jo vull la pau – però no vull l’oblit.”  Màrius Torres

Pregunta estrella

Després d’haver llegit i reflexionar sobre el treball que m fet sobre l’epistolari “Cartes a Mahalta” i l’obra de Màrius Torres, escriviu per quina raó recomanaríeu que es llegís aquest llibre i els seus poemes.

______________________________________________________________

Cartes a Mahalta

Aquest llibre el recomanaria a totes les persones sensibles perquè poguessin gaudir d’una prosa meravellosa, plena de sensacions i de poemes colpidors, que surten sense saber que es transformaran en una oda esplèndida. També el recomanaria perquè és un llibre pler de  sentiments. Ens parlen d’amor, d’amistat, de tendresa, de bondat, d’humilitat, de fortalesa, d’humor, sense deixar la lectura, la música i la natura, cosa indispensable en les seves missives.

Amb aquesta obra he après que la salut no és condició indispensable per ser feliç. Les 116 cartes que durant sis anys es van escriure en Màrius i la Mercè, posen al descobert la vida intima i real de dos emotius amants que els uneix la mateixa malaltia i de com troben la felicitat amb la importància de la paraula escrita. Els seus estats emocionals, els records, els símptomes físics i psíquics que pateixen, ho plasmen sense dramatisme perquè la felicitat que senten passa per sobre del patiment. Aquestes cartes  m’han donat una lliçó, d’esperança, de paciència i sobretot m’han ratificat, el que jo sempre he cregut, que l’amor i el respecte, és la base de totes les coses.

Emi Sànchez / 01-06-2018

Apunts per al retrat de Mèrcè Figueres

La primera vegada que la vaig veure m va fer l’efecte d’una Valquíria disfressada de Madonna de Rafael.

La segona vegada em va semblar més aviat na Madona disfressada de Valquíria.

La tercera vegada ja vaig veure que era gironina.

No vol ésser descoberta, sinó endevinada.

La naturalesa imita l’art. El seu cor és tan sincerament humil, que en ella la humilitat sembla una coqueteria

Màrius Torres

Pregunta estrella

Comparar una persona amb les flors.

_______________________________________________________________

L’Andrea i les flors

 La primera vegada que la vaig veure, em va fer l’efecte que veia una “flor de Lotus”, aquell  infant  pler de puresa de cos i d’ànima, aquelles manetes buscant el món i els seus ulls mirant sense veure em va semblar un “Nenúfar” perdut en mig d’un llac en busca d’un aixopluc.

La segona vegada, ja la vaig veure com un “Margarida” el seu cor era una perla groga i la corona que l’envoltava era tot innocència, dolçor i alegria. Ja era la flor més bonica,

La tercera vegada ja era com un  “Gira-sol”, buscava la llum perquè li donés  vitalitat i  intel·ligència  per aconseguir la inspiració i poder arribar a les metes proposades.

Després, sempre més l’he vist com un ram de flors variades: “Frèsies” per la seva delicadesa, ”Lliris blancs” per la seva modèstia, “Begònies” per la seva amabilitat i “Gerberes” de molts colors, perquè la seva presència ho fa tot més bonic.

Més endavant, espero veure-la com la flor “Syringa vulgaris”, perquè serà que ha trobat les primeres emocions de l’amor.

 Emi Sànchez / 25-05-2018

Breus belleses dels déus

Últims versos del poema de Marius Torre,. “Els núvols”

“Penso en veure’ls passar, per quin caprici els deus fan i desfan per sempre meravelles tan breus”

Pregunta estrella

Explicar una meravella breu que ens hagi colpit l’esperit.

_______________________________________________________________

Una breu meravella

Imagineu-vos una nit d’agost, una casa refugi al bell mig d’un prat, per exemple  L’Artiga de Lin, una gandula per jeure-hi,  una manteta fina per cobrir el nostre el cos de la rosada, bona companyia i sobre tot silenci. La llum de la celístia i el batec del nostre cor són els únics que ens acompanyen,  només ens queda  esperar que aparegui, una de les meravelles més breu que ens ofereix el firmament: la pluja d’estrelles o també dit, “Llàgrimes de Sant Llorenç” Oh, és fantàstic! Si no ho heu experimentat, us ho aconsello. El cel tot estrellat ja és un espectacle però, quan de cop veus traços lluminosos que solquen fugaçment en el cel, deixant una estela persistent durant uns breus segons o minuts, és una visió incomparable. Llavors sorgeixen  les preguntes: Que som? D’on venim?  A on anem? Que hi ha més enllà? I les preguntes no tenen resposta. Però davant de tanta bellesa, floreixen en mi sentiments i emocions que la meva ment els transforma en poesia.

Dins el silenci

dalt la volta celeste

la ment volava.

Prou voldria enganyar-me

si és veritat o somni

______________________

Emi Sánchez / 18-05-2018

Una visita virtual

La Mercè escriu una carta a Marius  com si li fes una visita virtual a la seva habitació.

Pregunta estrella

Fer el mateix que ha fet la Mercè. Escriure un relat com si estiguessis fent una visita a la casa d’alguna persona important.

_____________________________________________________________________

Una visita inversemblant

 Es pot passar? Bon dia Sra. Caterina Albert! – Em permet parlar amb vostè una estoneta? –

- Li volia donar les gràcies personalment pels bons moments que m’ha fet passar amb les seves novel·les. Soc una admiradora del seu estil d’escriptura i de la seva riquesa lèxica. Fa tems que em rondava pel cap anar-la a veure a l’Escala però em feia basarda que la pogués molestar, i en  assabentar-me que passava uns dies a la casa de Barcelona no m’he pogut estar -.

- Prometo no prendre-li gaire de temps -

En primer lloc, la vull felicitar per la seva fortalesa densa que va guanyar els Jocs Florals d’Olot amb el monòleg en vers de “La Infanticida”. Va ser un escàndol i un rebuig del jurat per la temàtica i per haver-la escrit una dona, però la valentia que vostè va demostrar per seguir escrivint amb el pseudònim de Víctor Català i Montseny, protagonista d’una novel·la seva inacabada – va ser tota una heroïcitat i una benedicció pels lectors. Ara que, Sra. Caterina, li he de dir que la novel·la que em va robar el cor va ser la guanyadora dels Jocs Floral de Barcelona, Solitud! Estic enamorada d’aquesta obra i dels seus personatges rurals. Oh! Que bé ens va transmetre la lluita de la Mila contra el seu entorn social, la insatisfacció matrimonial, la recerca de l’amor, el desig de formar part d’alguna cosa, i com es fa forta per enfrontar-se al món real. Una meravella! Li puc assegurar que no m’estranya gens, que hagi sigut traduïda a deu idiomes.

-Bé ja marxo! Oh! Perdoni, m’he emocionat tan parlant amb vostè de “Solitud”, que he deixat de banda el que venia a fer, sempre em passa. El dia De Sant Jordi, vaig comprar, una novel·la seva, com es pot imaginar, titulada “Tots els contes” Jubileu / Vida Mòlta, i li volia demanar si me la podria signar, seria tot un honor tenir-la dedicada per una de les millors escriptores  lluitadora i tenaç de la Llengua Catalana -.

-Moltíssimes gràcies i espero que durant molts anys puguem gaudir de les seves novel·les -.

Emi Sánchez / 04-05-2018

Un estil que no diu res, però ho suggereix tot

Un estil que no diu res, però ho suggereix tot

Marius agraeix a la Mercè el regal d’uns peücs. I dels peücs fa un símbol, el de la seva terra natal. D’aquesta manera, la Mercè ja sap que els peücs són doblement valorats pel seu amic.  

Pregunta estrella

Escriure un relat en el qual una amiga ens fa un regal i li agraïm d’una manera especial perquè aquest regal ens ha fet recordar una vivència pròpia.

________________________________________________________________

Un regal inoblidable

 Estimada Núria.

No saps les vegades que hi penso amb tu. Mai t’agrairé prou el regal que em vas fer, tu potser ni te’n recordes, però gràcies a aquell antic i caduc ordinador, que em vas regalar, ara estic al dia de les noves tecnologies. Jo ja estava bé escrivint amb les meves llibretes de diferents colors per diferenciar els apunts, però la teva insistència i l’anar heretant altres ordinadors obsolets, he pogut arribar a estrenar un de l’última generació i adonar-me que aquest “petit robot” em va canviar la vida. Si no fos per tu, jo m’hauria quedat enrere dels nous avenços, com tanta gent de la meva generació. A vegades teclejant per a fer un escrit, hem bé a la memòria tots els castics que vaig rebre a l’escola, sancions vexatòria que es practicava quan el dret de l’Infant no existia, per haver teclejat una màquina d’escriure sense estar apuntada a  mecanografia, assignatura que a mi em delia tant. Per això, quan em veig davant del meu fantàstic ordinador, amb ve a la ment tota la gent que m’ha ajudat a fer possible el meu creixement cultural i per tant a la seguretat en mi mateixa, i una d’elles vas ser tu.

Volia que ho sabessis! Una forta abraçada.

Emi Sánchez / 27-04-2018

Confident de la lluna

Marius Torres parla amb la lluna i li recita versos pensant que a traves d’ella arribaran a la Mercè Figueres.

Pregunta estrella

Escriure un relat en el qual la lluna sigui la teva confident.

_______________________________________________________________

Confidències a la lluna

La lluna és la llanterna dels meus pensaments. Li parlo de les meves cabòries i ella sempre m’il·lumina el camí, a vegades és pedregós i d’altres no hi ha obstacles però ella sempre em dona llum per veure-hi clar. A la meva confident li agrada jugar a fet i amagar, a vegades ho fa rere els núvols, o bé es reflecteix en el mar perquè dubti, d’altres es va amagant a poc a poc per un costat i surt per l’atri. Sempre  m’enganya, perquè quan penso que està creixent i que aviat la veuré formosa resulta que és a l’inrevés, quan veu que em desconcerta, riu i m’enamora. Quan està amb les seves amigues, les estrelles i ella escau ben plena, és quan intercanviem converses, em parla d’unes i altres, i jo li explico que molts pintors i poetes la plasmen en les seves obres. La veig feliç i m’acomiado fins l’endemà.

El poeta Vicenç Foix, en un dels seus versos deia “És quan dormo que hi veig clar”, estic segura  que hi veia clar perquè abans d’adormir-se va parlar amb la lluna. Ara que he pensat en aquest poema, serà el moment per reelegir-lo i la propera nit li explicaré a la lluna, segur que sen recorda.

Emi Sánchez / 20-04-2018

Pinzellades musicals

 Carta  de Mercè Figueres a Marius Serra  

Carta 29 -Mercè Figueres, compara un sonet de Marius Torres amb la fluïdesa d’un Schubert, la gràcia d’un Mozart, la puresa d’un Corelli i amb certs casos amb la gravetat de Bach.

Pregunta estrella

Definir alguna persona, o l’obra d’alguna persona amb pinzellades musicals.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

                      

                            Compassos musicals

 Els meus canvis d'humor durant el dia, els comparo amb els diferents estils musicals. Normalment em llevo amb ritme de rock and roll, no ho dic per estar animada sinó perquè dono voltes i més voltes i ho veig tot de cara avall, després passo al ritme del Xarleston, les cames i els braços es belluguen de tal forma que en un tres i no-res deixo la llar en ordre per poder passar a un altre compàs més delicat i més ferm, la sardana, amb aquest ritme, has de tenir cura de no perdre cap punt perquè sinó contes bé pot trontollar tota la feina proposada. Després arriba l'hora de l’àpat i el brindis de la Traviata és ideal per aquests moments. La tarda és més relaxant, m'acompanyen els nostres cantautors, i quan és hora de recollir-se, Sílvia Pérez Cruz amb la seva veu melodiosa m'ajuda a fer un resum del dia i per a celebrar l'èxit, les últimes notes de l'Obertura Solemne 1812 de Txaikovski em premia apoteòsicament     amb salves per la victòria  aconseguida. A l'hora del descans un sol de piano és força apropiat, encara que alguna vegada es cola algun trist adagio, fruit del cansament, però dura poc perquè els ulls es van aclucant i amb ells tots els sons musicals, la son s'ha apoderat de mi.

Emi Sánchez / 13-03-2018

Tinc ganes de cridar

Carta de Mercè Figueres a Màrius Torres – 20 de juny de 1937

1º “Tinc ganes de cridar i com que no ho puc fer ......crida la mà nerviosa sobre el paper cridant com una desesperada”.

2º “T’escric perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t’ho i de fer-ho constar per escrit”,

Pregunta estrella

Fer un escrit en el qual i surtin les dues frases esmentades a dalt, pot ser alguna cosa que ens ha emocionat, alegrat, captivat ets...

_______________________________________________________________

Tornar a veure el sol

Tinc ganes de cridar i com no ho puc fer perquè la meva prudència no m’ho permet, crida la ma nerviosa sobre el paper cridant com una desesperada. Quant temps de negror, d’ansietat, d’angoixa, i de tristor. Ha sigut molt difícil conviure amb aquests sentiments però, ja he dit prou i prou! T’escric perquè estic contenta i tinc ganes de dir-t’ho i de fer-lo constar per escrit. L’emoció em supera perquè ja torno a veure el sol com brilla, el verd de l’arbrada, les flors amb tots els seus colors, la gent que riu i no em molesta, sinó al contrari em contagien. Quant temps t’he fet patir! Aquest ha sigut el motiu per aferrar-me a les parets del pou profund i bru fins a sortir-ne i córrer sense mirar enrere. Tinc ganes de viure, per tu i amb tu.

Emi Sánchez / 16-02-2018

Quin són els límites de la natura humana?

 He mirat llargament la postal de Girona que m’has enviat. De les galeries de casa vostra deveu tenir un panorama que, amb una mica d’aigua al riu i d’art en les façanes, faria pensar en Florència. Si sabessis com enyoro Girona!

Pregunta estrella

Escriure un relat que agraeixis a una altra persona el fet d’haver passat una bona estona fent-te reviure alguna cosa, i a la vegada, li demostris una enveja sana.

________________________________________________________________

Bons records

Hola Roser. M’adono que has confiat en el meu bagul dels records per a recuperar la documentació del viatge que vam fer tota la colla a Grècia, “per tant” t’he d’agrair aquesta intuïció perquè així m’has fet reviure aquells dies tan culturals i divertits com: la pujada tan temerària en ase a Santorí, la cursa a l’estadi de Delfos que ens va transportar en el temps dels primers atletes, l’emoció de poder contemplar el Partenó i les seves cariàtides i tantes meravelles més, però el que més em va impressionar va ser la posta de sol en Súnion. Veure pondre’s el sol pel mig d’aquelles columnes arcaiques del temple de Posidó, va ser com si el mar engoles la meva anima dintre aquella bola de foc per anar a buscar el misteri de la vida. Ho recordaré sempre, com un moment màgic i a l’hora nostàlgic per no tenir al meu costat els meus éssers estimats. Bé, fora els records, anem al present. Desitjo que et sigui d’utilitat tot el que et faig arribar i t’adjunto la meva enveja! Quina sort poder tornar a recórrer aquestes fantàstiques Illes en companyia de la família. A canvi de la informació que rebràs, et demano alguna fotografia per WhatsApp, per a segui recordant. Que us ho passeu molt bé.

Emi Sanchez / 9-03-2018

No t'enyoro perquè penso molt amb tu

No t’enyoro perquè penso molt amb tu

Aquesta frase li diu Marius Torres a Mercè Figueres en una carta que li escriu el 7 de març de 1937.

Regnta estrella

Fer un relat d’una persona que fa tems que  no veus, o que ja no hi és, un lloc etc.

És indispensable escriure la frase “No t’enyoro perquè penso mol amb tu”

________________________________________________________________

Josefina Duran

A la vida de vegades, hi ha persones o situacions que et marquen, en el meu cas va ser una professora. Es deia Josefina Duran, ella em va animar a no renunciar a les meves aspiracions i em va obrir els diferents camins del món de la cultura amb una dedicació extrema. Em va ensenyar que la saviesa no està a retenir-lo tot al cap,  sinó que està a saber a on buscar la informació. I així em vaig anar saciant del que anava trobant pels diferents camins, tot m’agradava, i més buscava, perquè més era menys, semblava una esponja absorbent informació. D’aquesta manera, vaig arribar a la literatura i ja no vaig buscar més. En aquest camí, he trobat altres professores que m’han guiat i altri que m’ha fet conèixer els grans literats i, a més a més m’ha ensenyat  com treure  les emocions a través de  l’escriptura, la qual cosa creia impossible. Tot això li dec a la professora Duran, sense ella no haguera arribat fins aquí i li puc dir amb tot l’agraïment possible: Josefina, no t’enyoro perquè penso molt amb tu.

Emi Sánchez /-02-03-2018

Carta de Joan Sales a Mecè Figueras

 Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc

Joan Sales explica a la Mercè que se sent l’home més feliç del món perquè després de tres setmanes de no tenir noticies de Catalunya,  per fi a rebut dues cartes i una postal de la seva dona.

Pregunta estrella

Fer una creació d’algun fet que ens  hagi  produït un esclat d’alegria.

____________________________________________________________________________

Com pot ser que després de tants anys, la ment guardi records inoblidables i tels faci reviure com si fossin d’ahir.

Els meus pares no havien tornat a la seva terra - un poblet petit als peus de la serra de Béjar - d’ençà que s’havien casat i d’això feia cinquanta anys. Sempre ens explicaven vivències de la joventut amb els ulls il·luminats de records. El dia de l’aniversari, els hi vam donar la sorpresa  que aniríem de viatge tots sis a conèixer les seves arrels i perquè els expliquessin, in situ a les netes les  aventures viscudes.  Quan penso en les seves cares de felicitat, quan miraven la serra empolainada de neu i passejaven  pel seu poblet de pessebre, em sento la dona més feliç del món.

Emi Sánchez / 16-02-2018

Cartes a Mahalta

“Tres amigues” El poema  de Marius Torres, descriu els trets de tres amigues sense dir de qui es tracta.          

Pregunta estrella

Prenent de model aquest poema de Marius Torres, destacar els trets de tres persones conegudes.

____________________________________________________________________

Les meves tres princeses

La primera és bondat. Els seus ulls verds o terrossos, com la llum canviant que capten els impressionistes de la natura, reflecteixen aquesta qualitat moral. L’habilitat en crear personatges entranyables, il·lustrats pels més petits, són plens d’humanitat i senzillesa, i deixa al descobert com és ella, intel·ligent i noble.

La segona és fortalesa. Com un roure de la Mediterrània, que es vanta orgullós de la seva força, resistint les inclemències de la vida. És de fulla petita, branques flexibles però nerviüt, i amb una soca molt arrelada a la terra. Ella també és petita, adaptable i enèrgica, sabent molt bé el que vol, i el seu cor està molt arrelat a la terra, però sobretot està arrelat  a la família.

La tercera és perseverança. Treballadora com les formigues que a poquet a poquet van omplint el seu cau, ella també a poc a poc va elaborant les idees fins a formar la creativitat més apropiada. Reconeguda en la seva feina i humil per acceptar elogis. Alegra com les primeres flors de la primavera i lliure com els ocells, li agrada volar pel món i per la seva generositat, deixa llavors d’estimació per allà a on va.  

I jo, com a reina mare, dono fe que les qualitats de les tres princeses són certes!

_________________________________________________________________

Bondat - Fortalesa - Perseverança

                                  

                         

                        Tanka

              

               Les tres princeses,

               en aquest món de lluita

               el cel ens dóna.

               Per les seves mancances,

               donaria la vida.

 
__________________________________________

Emi Sánchez / 16-02-2018

Recapitulem. Joan Sales Mercè Rodoreda

            Recapitulació. Cartes literàries: Joan Sales i Mercè Rodoreda

Haikus i Tanka

 1 – L’esperança 

“Afortunadament encara hi ha alzines, pins i ginesta, i eés molt possible que a partir d’aquests elements es pugui reconstruir tot”

La fortalesa,

la llum de l’esperança.

La por és fora.

___________________

2 – L’amor a les paraules  

“ Mercè Rodoreda, el domini absolut de l’idioma. L’amor a les paraules”

Com una joia,

l’amor a les paraules,

el cor batega.

______________________

3 - La lluita per la llengua  

“ Poeta per atzar i novel·lista editor per necessitat.” Joan Sales, n lluitador incansable.

Home de ploma,
 lluitador incansable.

Cartes sinceres.

______________________

4 – La tendresa 

 “ A mi el que em va passar llegint la vostra novel·la és que em vaig enamorar de la Colometa”.

 L’amor és tendre,

 Joan Sales estima,

la Colometa.

______________________

5 – La perseverança -

El pròleg de la plaça del Diamant per a 26a edició. El pròleg que Joan Sales va guanyar amb perseverança.

Perseverança,

aconseguit amb nervi.

Tot per les lletres.

_______________________

6 – Influències literàries  

El pròleg de la plaça del Diamant. Influències literàries de la novel·la de Mercè Rodoreda.

Literatura,

emocions profundes,

l’autor m’ensenya.

___________________

7 – Influencia que no cita. 

El pròleg de la plaça del Diamant. Les influències literàries que no cita Mercè Rodoreda.

Les seves proses,

volia ser com elles,

sols les paraules.

---------------------------------

8 – El vent, flors, àngels i amor 

 Mercè Rodoreda: “Vaig a veure que passa amb el vent i les flors” (I amb els àngel i amb l’amor.)

Les flors de colors,

en la gespa respiren,

amb el vent ballen.

________________________

9 – Amitat i l’amor a la assignatura i la llengua

 Cartes entre Joan Sales i Mercè Rodoreda: I’amistat i l’amor a la literatura.

La meva terra,

amor passió lluita,

tot en un llibre.

_____________________

10-11-12 – El pròleg de Mirall trencat

 El pròleg de Mirall trencat. “Quedarà un pròleg dels millors que s’han escrit mai al món. És un pròleg que farà època”.

El millor pròleg,

ho diu en Joan Sales,

amb veu ben alta.

Quina gran escriptora,

és Mercè Rodoreda.
_________________________

Cartes literaries Joan Sales i Mercè Rodoreda

Emi Sánchez / 09-02-2018