diumenge, 27 de maig del 2018

Apunts per al retrat de Mèrcè Figueres


La primera vegada que la vaig veure m va fer l’efecte d’una Valquíria disfressada de Madonna de Rafael.

La segona vegada em va semblar més aviat na Madona disfressada de Valquíria.

La tercera vegada ja vaig veure que era gironina.

No vol ésser descoberta, sinó endevinada.

La naturalesa imita l’art. El seu cor és tan sincerament humil, que en ella la humilitat sembla una coqueteria
Màrius Torres

Pregunta estrella

Comparar una persona amb les flors.
_______________________________________________________________

L’Andrea i les flors




 La primera vegada que la vaig veure, em va fer l’efecte que veia una “flor de Lotus”, aquell  infant  pler de puresa de cos i d’ànima, aquelles manetes buscant el món i els seus ulls mirant sense veure em va semblar un “Nenúfar” perdut en mig d’un llac en busca d’un aixopluc.





La segona vegada, ja la vaig veure com un “Margarida” el seu cor era una perla groga i la corona que l’envoltava era tot innocència, dolçor i alegria. Ja era la flor més bonica,














La tercera vegada ja era com un  “Gira-sol”, buscava la llum perquè li donés  vitalitat i  intel·ligència  per aconseguir la inspiració i poder arribar a les metes proposades.




Després, sempre més l’he vist com un ram de flors variades: “Frèsies” per la seva delicadesa, ”Lliris blancs” per la seva modèstia, “Begònies” per la seva amabilitat i “Gerberes” de molts colors, perquè la seva presència ho fa tot més bonic.


Més endavant, espero veure-la com la flor “Syringa vulgaris”, perquè serà que ha trobat les primeres emocions de l’amor.

 Emi Sànchez / 25-05-2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada