dimecres, 21 de març del 2018

Carta de Joan Sales a Mecè Figueras


 Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc

Joan Sales explica a la Mercè que se sent l’home més feliç del món perquè després de tres setmanes de no tenir noticies de Catalunya,  per fi a rebut dues cartes i una postal de la seva dona.

Pregunta estrella

Fer una creació d’algun fet que ens  hagi  produït un esclat d’alegria.
____________________________________________________________________________



Com pot ser que després de tants anys, la ment guardi records inoblidables i tels faci reviure com si fossin d’ahir.
Els meus pares no havien tornat a la seva terra - un poblet petit als peus de la serra de Béjar - d’ençà que s’havien casat i d’això feia cinquanta anys. Sempre ens explicaven vivències de la joventut amb els ulls il·luminats de records. El dia de l’aniversari, els hi vam donar la sorpresa  que aniríem de viatge tots sis a conèixer les seves arrels i perquè els expliquessin, in situ a les netes les  aventures viscudes.  Quan penso en les seves cares de felicitat, quan miraven la serra empolainada de neu i passejaven  pel seu poblet de pessebre, em sento la dona més feliç del món.

Emi Sánchez / 16-02-2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada