Carta de Mercè Figueres a Marius Serra
Carta 29 -Mercè
Figueres, compara un sonet de Marius Torres amb la fluïdesa d’un Schubert, la
gràcia d’un Mozart, la puresa d’un Corelli i amb certs casos amb la gravetat de
Bach.
Pregunta estrella
Definir alguna persona, o l’obra
d’alguna persona amb pinzellades musicals.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Compassos musicals
Els meus canvis d'humor durant el
dia, els comparo amb els diferents estils musicals. Normalment em llevo amb
ritme de rock and roll, no ho dic per estar animada sinó perquè dono voltes i
més voltes i ho veig tot de cara avall, després passo al ritme del Xarleston,
les cames i els braços es belluguen de tal forma que en un tres i no-res deixo
la llar en ordre per poder passar a un altre compàs més delicat i més ferm, la
sardana, amb aquest ritme, has de tenir cura de no perdre cap punt perquè sinó
contes bé pot trontollar tota la feina proposada. Després arriba l'hora de l’àpat
i el brindis de la Traviata és ideal per aquests moments. La tarda és més
relaxant, m'acompanyen els nostres cantautors, i quan és hora de recollir-se, Sílvia
Pérez Cruz amb la seva veu melodiosa m'ajuda a fer un resum del dia i per a
celebrar l'èxit, les últimes notes de l'Obertura Solemne 1812 de Txaikovski em premia apoteòsicament amb salves per la victòria aconseguida. A
l'hora del descans un sol de piano és força apropiat, encara que alguna vegada
es cola algun trist adagio, fruit del cansament, però dura poc perquè els ulls
es van aclucant i amb ells tots els sons musicals, la son s'ha apoderat de mi.
Emi Sánchez / 13-03-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada