dilluns, 26 de març del 2018

Quin són els límites de la natura humana?


 He mirat llargament la postal de Girona que m’has enviat. De les galeries de casa vostra deveu tenir un panorama que, amb una mica d’aigua al riu i d’art en les façanes, faria pensar en Florència. Si sabessis com enyoro Girona!

Pregunta estrella

Escriure un relat que agraeixis a una altra persona el fet d’haver passat una bona estona fent-te reviure alguna cosa, i a la vegada, li demostris una enveja sana.
________________________________________________________________

Bons records

Hola Roser. M’adono que has confiat en el meu bagul dels records per a recuperar la documentació del viatge que vam fer tota la colla a Grècia, “per tant” t’he d’agrair aquesta intuïció perquè així m’has fet reviure aquells dies tan culturals i divertits com: la pujada tan temerària en ase a Santorí, la cursa a l’estadi de Delfos que ens va transportar en el temps dels primers atletes, l’emoció de poder contemplar el Partenó i les seves cariàtides i tantes meravelles més, però el que més em va impressionar va ser la posta de sol en Súnion. Veure pondre’s el sol pel mig d’aquelles columnes arcaiques del temple de Posidó, va ser com si el mar engoles la meva anima dintre aquella bola de foc per anar a buscar el misteri de la vida. Ho recordaré sempre, com un moment màgic i a l’hora nostàlgic per no tenir al meu costat els meus éssers estimats. Bé, fora els records, anem al present. Desitjo que et sigui d’utilitat tot el que et faig arribar i t’adjunto la meva enveja! Quina sort poder tornar a recórrer aquestes fantàstiques Illes en companyia de la família. A canvi de la informació que rebràs, et demano alguna fotografia per WhatsApp, per a segui recordant. Que us ho passeu molt bé.

Emi Sanchez / 9-03-2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada