Marius Torres parla amb la lluna i li
recita versos pensant que a traves d’ella arribaran a la Mercè Figueres.
Pregunta estrella
Escriure un relat en el qual la lluna
sigui la teva confident.
_______________________________________________________________
Confidències a la lluna
La lluna és la llanterna dels meus
pensaments. Li parlo de les meves cabòries i ella sempre m’il·lumina el camí, a
vegades és pedregós i d’altres no hi ha obstacles però ella sempre em dona llum
per veure-hi clar. A la meva confident li agrada jugar a fet i amagar, a
vegades ho fa rere els núvols, o bé es reflecteix en el mar perquè dubti, d’altres
es va amagant a poc a poc per un costat i surt per l’atri. Sempre m’enganya, perquè quan penso que està creixent
i que aviat la veuré formosa resulta que és a l’inrevés, quan veu que em
desconcerta, riu i m’enamora. Quan està amb les seves amigues, les estrelles i
ella escau ben plena, és quan intercanviem converses, em parla d’unes i altres,
i jo li explico que molts pintors i poetes la plasmen en les seves obres. La
veig feliç i m’acomiado fins l’endemà.
El poeta Vicenç Foix, en un dels
seus versos deia “És quan dormo que hi veig clar”, estic segura que hi veia clar perquè abans d’adormir-se va
parlar amb la lluna. Ara que he pensat en aquest poema, serà el moment per reelegir-lo
i la propera nit li explicaré a la lluna, segur que sen recorda.
Emi Sánchez /
20-04-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada