Últims versos del poema de Marius
Torre,. “Els núvols”
“Penso en veure’ls passar, per quin
caprici els deus fan i desfan per sempre meravelles tan breus”
Pregunta estrella
Explicar una meravella breu que ens
hagi colpit l’esperit.
_______________________________________________________________
Una breu meravella
Imagineu-vos
una nit d’agost, una casa refugi al bell mig d’un prat, per exemple L’Artiga de Lin, una gandula per jeure-hi, una manteta fina per cobrir el nostre el cos
de la rosada, bona companyia i sobre tot silenci. La llum de la celístia i el
batec del nostre cor són els únics que ens acompanyen, només ens queda esperar que aparegui, una de les meravelles
més breu que ens ofereix el firmament: la pluja d’estrelles o també dit,
“Llàgrimes de Sant Llorenç” Oh, és fantàstic! Si no ho heu experimentat, us ho
aconsello. El cel tot estrellat ja és un espectacle però, quan de cop veus traços
lluminosos que solquen fugaçment en el cel, deixant una estela persistent
durant uns breus segons o minuts, és una visió incomparable. Llavors sorgeixen les preguntes: Que som? D’on venim? A on anem? Que hi ha més enllà? I les preguntes
no tenen resposta. Però davant de tanta bellesa, floreixen en mi sentiments i
emocions que la meva ment els transforma en poesia.
Dins el silenci
dalt la volta celeste
la ment volava.
Prou voldria enganyar-me
si és veritat o somni
______________________
Emi Sánchez /
18-05-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada