Poema a Màrius Torres
A la nit miro el cel i em fixo en
una estrella,
vull creure que és en Màrius.
Oh! Pare de la nit, del mar, i del
silenci,
Jo vull la pau però no l’oblit!
Com deuen gaudir els àngels
escoltant les seves paraules!
Aquí, a la terra, ens va deixar
una joia literària,
que mai oblidarem, tal com ell demanava al,
Pare de la nit, del mar i del silenci!
_______________________________________________
Emi Sánchez / 05-06-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada