Un estil que no diu res, però ho suggereix tot

Un estil que no diu res, però ho suggereix tot

Marius agraeix a la Mercè el regal d’uns peücs. I dels peücs fa un símbol, el de la seva terra natal. D’aquesta manera, la Mercè ja sap que els peücs són doblement valorats pel seu amic.  

Pregunta estrella

Escriure un relat en el qual una amiga ens fa un regal i li agraïm d’una manera especial perquè aquest regal ens ha fet recordar una vivència pròpia.

________________________________________________________________

Un regal inoblidable

 Estimada Núria.

No saps les vegades que hi penso amb tu. Mai t’agrairé prou el regal que em vas fer, tu potser ni te’n recordes, però gràcies a aquell antic i caduc ordinador, que em vas regalar, ara estic al dia de les noves tecnologies. Jo ja estava bé escrivint amb les meves llibretes de diferents colors per diferenciar els apunts, però la teva insistència i l’anar heretant altres ordinadors obsolets, he pogut arribar a estrenar un de l’última generació i adonar-me que aquest “petit robot” em va canviar la vida. Si no fos per tu, jo m’hauria quedat enrere dels nous avenços, com tanta gent de la meva generació. A vegades teclejant per a fer un escrit, hem bé a la memòria tots els castics que vaig rebre a l’escola, sancions vexatòria que es practicava quan el dret de l’Infant no existia, per haver teclejat una màquina d’escriure sense estar apuntada a  mecanografia, assignatura que a mi em delia tant. Per això, quan em veig davant del meu fantàstic ordinador, amb ve a la ment tota la gent que m’ha ajudat a fer possible el meu creixement cultural i per tant a la seguretat en mi mateixa, i una d’elles vas ser tu.

Volia que ho sabessis! Una forta abraçada.

Emi Sánchez / 27-04-2018

Confident de la lluna

Marius Torres parla amb la lluna i li recita versos pensant que a traves d’ella arribaran a la Mercè Figueres.

Pregunta estrella

Escriure un relat en el qual la lluna sigui la teva confident.

_______________________________________________________________

Confidències a la lluna

La lluna és la llanterna dels meus pensaments. Li parlo de les meves cabòries i ella sempre m’il·lumina el camí, a vegades és pedregós i d’altres no hi ha obstacles però ella sempre em dona llum per veure-hi clar. A la meva confident li agrada jugar a fet i amagar, a vegades ho fa rere els núvols, o bé es reflecteix en el mar perquè dubti, d’altres es va amagant a poc a poc per un costat i surt per l’atri. Sempre  m’enganya, perquè quan penso que està creixent i que aviat la veuré formosa resulta que és a l’inrevés, quan veu que em desconcerta, riu i m’enamora. Quan està amb les seves amigues, les estrelles i ella escau ben plena, és quan intercanviem converses, em parla d’unes i altres, i jo li explico que molts pintors i poetes la plasmen en les seves obres. La veig feliç i m’acomiado fins l’endemà.

El poeta Vicenç Foix, en un dels seus versos deia “És quan dormo que hi veig clar”, estic segura  que hi veia clar perquè abans d’adormir-se va parlar amb la lluna. Ara que he pensat en aquest poema, serà el moment per reelegir-lo i la propera nit li explicaré a la lluna, segur que sen recorda.

Emi Sánchez / 20-04-2018

Pinzellades musicals

 Carta  de Mercè Figueres a Marius Serra  

Carta 29 -Mercè Figueres, compara un sonet de Marius Torres amb la fluïdesa d’un Schubert, la gràcia d’un Mozart, la puresa d’un Corelli i amb certs casos amb la gravetat de Bach.

Pregunta estrella

Definir alguna persona, o l’obra d’alguna persona amb pinzellades musicals.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

                      

                            Compassos musicals

 Els meus canvis d'humor durant el dia, els comparo amb els diferents estils musicals. Normalment em llevo amb ritme de rock and roll, no ho dic per estar animada sinó perquè dono voltes i més voltes i ho veig tot de cara avall, després passo al ritme del Xarleston, les cames i els braços es belluguen de tal forma que en un tres i no-res deixo la llar en ordre per poder passar a un altre compàs més delicat i més ferm, la sardana, amb aquest ritme, has de tenir cura de no perdre cap punt perquè sinó contes bé pot trontollar tota la feina proposada. Després arriba l'hora de l’àpat i el brindis de la Traviata és ideal per aquests moments. La tarda és més relaxant, m'acompanyen els nostres cantautors, i quan és hora de recollir-se, Sílvia Pérez Cruz amb la seva veu melodiosa m'ajuda a fer un resum del dia i per a celebrar l'èxit, les últimes notes de l'Obertura Solemne 1812 de Txaikovski em premia apoteòsicament     amb salves per la victòria  aconseguida. A l'hora del descans un sol de piano és força apropiat, encara que alguna vegada es cola algun trist adagio, fruit del cansament, però dura poc perquè els ulls es van aclucant i amb ells tots els sons musicals, la son s'ha apoderat de mi.

Emi Sánchez / 13-03-2018

Tinc ganes de cridar

Carta de Mercè Figueres a Màrius Torres – 20 de juny de 1937

1º “Tinc ganes de cridar i com que no ho puc fer ......crida la mà nerviosa sobre el paper cridant com una desesperada”.

2º “T’escric perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t’ho i de fer-ho constar per escrit”,

Pregunta estrella

Fer un escrit en el qual i surtin les dues frases esmentades a dalt, pot ser alguna cosa que ens ha emocionat, alegrat, captivat ets...

_______________________________________________________________

Tornar a veure el sol

Tinc ganes de cridar i com no ho puc fer perquè la meva prudència no m’ho permet, crida la ma nerviosa sobre el paper cridant com una desesperada. Quant temps de negror, d’ansietat, d’angoixa, i de tristor. Ha sigut molt difícil conviure amb aquests sentiments però, ja he dit prou i prou! T’escric perquè estic contenta i tinc ganes de dir-t’ho i de fer-lo constar per escrit. L’emoció em supera perquè ja torno a veure el sol com brilla, el verd de l’arbrada, les flors amb tots els seus colors, la gent que riu i no em molesta, sinó al contrari em contagien. Quant temps t’he fet patir! Aquest ha sigut el motiu per aferrar-me a les parets del pou profund i bru fins a sortir-ne i córrer sense mirar enrere. Tinc ganes de viure, per tu i amb tu.

Emi Sánchez / 16-02-2018