“Poeta per atzar i
novel·lista editor per necessitat”. - Joan Sales, un lluitador incansable
Pregunta estrella
Conservant el to,
entre sincer i una mica irònic, respondre a una persona que no ha entès una nostre actitud o acció. Hem d’explicar
per quina raó ens considera guillada.
___________________________________________________________________
 |
| Carta a una amiga |
Barcelona, 29 octubre 2017
Estimada Júlia,
En l’última carta, us vaig fer
saber que us estava escrivint a les dues de la matinada, perquè en rellegir-la
vaig trobar una errada i la vaig tornar a repetir. Em dieu que estic “guillada”
i no m’enfado pas, perquè teniu tota la raó. De vegades, fins i tot, m’ho dic
jo mateixa per l’obsessió que tinc de perfeccionar tot el que escric. Aquesta
dèria em fa perdre molt de temps, però no ho puc evitar, és més fort que jo. Sóc
incapaç de ratllar una paraula o esborrar-la amb “típex”. Només m’atreveixo a guixar
les expressions que m’interessen d’un llibre, però això sí, ha de ser amb
llapis i regla. Sort que l’ordinador m’ha salvat la vida. Ara escric i reescric
els textos fins i tot fent pífies per tenir la satisfacció de corregir-les amb
un vist i no vist.
Així que, estimada Júlia,
compadiu-me quan rebeu una carta meva perquè, als amics, us hi seguiré
escrivint a mà. Prefereixo que les paraules em llisquin de la ploma, així us hi
tinc més presents.
Amb tota l’estimació,
Emi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada