Quin són els límites de la natura humana?

 He mirat llargament la postal de Girona que m’has enviat. De les galeries de casa vostra deveu tenir un panorama que, amb una mica d’aigua al riu i d’art en les façanes, faria pensar en Florència. Si sabessis com enyoro Girona!

Pregunta estrella

Escriure un relat que agraeixis a una altra persona el fet d’haver passat una bona estona fent-te reviure alguna cosa, i a la vegada, li demostris una enveja sana.

________________________________________________________________

Bons records

Hola Roser. M’adono que has confiat en el meu bagul dels records per a recuperar la documentació del viatge que vam fer tota la colla a Grècia, “per tant” t’he d’agrair aquesta intuïció perquè així m’has fet reviure aquells dies tan culturals i divertits com: la pujada tan temerària en ase a Santorí, la cursa a l’estadi de Delfos que ens va transportar en el temps dels primers atletes, l’emoció de poder contemplar el Partenó i les seves cariàtides i tantes meravelles més, però el que més em va impressionar va ser la posta de sol en Súnion. Veure pondre’s el sol pel mig d’aquelles columnes arcaiques del temple de Posidó, va ser com si el mar engoles la meva anima dintre aquella bola de foc per anar a buscar el misteri de la vida. Ho recordaré sempre, com un moment màgic i a l’hora nostàlgic per no tenir al meu costat els meus éssers estimats. Bé, fora els records, anem al present. Desitjo que et sigui d’utilitat tot el que et faig arribar i t’adjunto la meva enveja! Quina sort poder tornar a recórrer aquestes fantàstiques Illes en companyia de la família. A canvi de la informació que rebràs, et demano alguna fotografia per WhatsApp, per a segui recordant. Que us ho passeu molt bé.

Emi Sanchez / 9-03-2018

No t'enyoro perquè penso molt amb tu

No t’enyoro perquè penso molt amb tu

Aquesta frase li diu Marius Torres a Mercè Figueres en una carta que li escriu el 7 de març de 1937.

Regnta estrella

Fer un relat d’una persona que fa tems que  no veus, o que ja no hi és, un lloc etc.

És indispensable escriure la frase “No t’enyoro perquè penso mol amb tu”

________________________________________________________________

Josefina Duran

A la vida de vegades, hi ha persones o situacions que et marquen, en el meu cas va ser una professora. Es deia Josefina Duran, ella em va animar a no renunciar a les meves aspiracions i em va obrir els diferents camins del món de la cultura amb una dedicació extrema. Em va ensenyar que la saviesa no està a retenir-lo tot al cap,  sinó que està a saber a on buscar la informació. I així em vaig anar saciant del que anava trobant pels diferents camins, tot m’agradava, i més buscava, perquè més era menys, semblava una esponja absorbent informació. D’aquesta manera, vaig arribar a la literatura i ja no vaig buscar més. En aquest camí, he trobat altres professores que m’han guiat i altri que m’ha fet conèixer els grans literats i, a més a més m’ha ensenyat  com treure  les emocions a través de  l’escriptura, la qual cosa creia impossible. Tot això li dec a la professora Duran, sense ella no haguera arribat fins aquí i li puc dir amb tot l’agraïment possible: Josefina, no t’enyoro perquè penso molt amb tu.

Emi Sánchez /-02-03-2018

Carta de Joan Sales a Mecè Figueras

 Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc

Joan Sales explica a la Mercè que se sent l’home més feliç del món perquè després de tres setmanes de no tenir noticies de Catalunya,  per fi a rebut dues cartes i una postal de la seva dona.

Pregunta estrella

Fer una creació d’algun fet que ens  hagi  produït un esclat d’alegria.

____________________________________________________________________________

Com pot ser que després de tants anys, la ment guardi records inoblidables i tels faci reviure com si fossin d’ahir.

Els meus pares no havien tornat a la seva terra - un poblet petit als peus de la serra de Béjar - d’ençà que s’havien casat i d’això feia cinquanta anys. Sempre ens explicaven vivències de la joventut amb els ulls il·luminats de records. El dia de l’aniversari, els hi vam donar la sorpresa  que aniríem de viatge tots sis a conèixer les seves arrels i perquè els expliquessin, in situ a les netes les  aventures viscudes.  Quan penso en les seves cares de felicitat, quan miraven la serra empolainada de neu i passejaven  pel seu poblet de pessebre, em sento la dona més feliç del món.

Emi Sánchez / 16-02-2018

Cartes a Mahalta

“Tres amigues” El poema  de Marius Torres, descriu els trets de tres amigues sense dir de qui es tracta.          

Pregunta estrella

Prenent de model aquest poema de Marius Torres, destacar els trets de tres persones conegudes.

____________________________________________________________________

Les meves tres princeses

La primera és bondat. Els seus ulls verds o terrossos, com la llum canviant que capten els impressionistes de la natura, reflecteixen aquesta qualitat moral. L’habilitat en crear personatges entranyables, il·lustrats pels més petits, són plens d’humanitat i senzillesa, i deixa al descobert com és ella, intel·ligent i noble.

La segona és fortalesa. Com un roure de la Mediterrània, que es vanta orgullós de la seva força, resistint les inclemències de la vida. És de fulla petita, branques flexibles però nerviüt, i amb una soca molt arrelada a la terra. Ella també és petita, adaptable i enèrgica, sabent molt bé el que vol, i el seu cor està molt arrelat a la terra, però sobretot està arrelat  a la família.

La tercera és perseverança. Treballadora com les formigues que a poquet a poquet van omplint el seu cau, ella també a poc a poc va elaborant les idees fins a formar la creativitat més apropiada. Reconeguda en la seva feina i humil per acceptar elogis. Alegra com les primeres flors de la primavera i lliure com els ocells, li agrada volar pel món i per la seva generositat, deixa llavors d’estimació per allà a on va.  

I jo, com a reina mare, dono fe que les qualitats de les tres princeses són certes!

_________________________________________________________________

Bondat - Fortalesa - Perseverança

                                  

                         

                        Tanka

              

               Les tres princeses,

               en aquest món de lluita

               el cel ens dóna.

               Per les seves mancances,

               donaria la vida.

 
__________________________________________

Emi Sánchez / 16-02-2018