El pròleg de la Plaça del Diamant per
a la 26a edició. El pròleg que Joan Sales va aconseguir amb la seva perseverança.
Pregunta estrella
Escriure un text, en
què es pugui endevinar els records més entranyables del barri, poble o ciutat
on vas néixer.
__________________________________________
El meu barri
Sóc filla de Barcelona, i tots
els records que conservo són entranyables.
Vaig néixer en el barri de la
Ribera, un dels que té més història de la ciutat. El meu carrer era al vell mig
del Mercat del Born, era un camí pler de vida. Els majoristes de fruites i
verdures anaven i tornaven amb els carretons plens de caixes amb el cigarret
penjat als llavis, i quan plovia, els veies amb el cap cobert amb un sac de
patates, com la Caputxeta vermella, però això sí, amb un somriure entre el
dubte i la fatiga. Era un ambient com de poble, tots es coneixien i semblaven
feliços.
Me’n recordo del soroll dels
cavalls, dels carros i carretons trepitjant les llombardes, com si escoltés una
música trepidant però magnífica. Els colors de les fruites i verdures eren tan
vius i variats, que omplien l’espai com si fos un jardí florit. També recordo
les olors de salaó dels magatzems de pesca salada que, barrejades amb la
transpiració humana, et feien respirar una flaire de força, de vida i
d’intel·ligència viscuda. Així mateix, em ve a
la memòria la paraula “caixa” un codi secret que feien servir els homes
quan veien arribar una noia ben plantada per dedicar-les floretes i fer-les
sentir ufanoses. Eren homes rudes però sensibles amb les paraules. Quins
temps!!!!!!
Ara tot això és lluny, però
pensar-hi, enmig d’una onada de nostàlgia em fa bé.
Emi Sánchez – 03/11/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada