“A mi el que va passar llegint la
vostra novel·la és que em vaig
enamorar de la Colometa.” Joan Sales.
Pregunta estrella
És la esta major de Gràcia
i la Colometa és a la Plaça del Diamant. És una nit alegre i ella balla i va
mudada. Ningú no diria que té dos problemes: un de físic perquè la goma li
estreny la cintura i un de mental que és la tristesa per la mort de la mare. I
tots dos se sumen.
Inventa’t alguna
situació paral·lela. Han d’aparèixer tots dos problemes. I de fora estant, ningú
no ha d’adonar-se’n.
_____________________________________________________________
Neguits
Mentre em dirigia al cinema per a
veure un documental, la urticària que m’havia visitat i
m’acompanyava des de feia
dies, em mortificava per diverses parts del cos sense mirament, i jo per
dignitat, sense poder-me gratar.
El reportatge era fascinant: Les
grans obres de Leonardo da Vinci. “Jo gaudint de les pintures i en Josep,
esperant el resultat d’un Tac” Les imatges reproduïen la vida de l’artista i la
meva picor s’expandia amb insistència. “En
un Tac poden haver-hi sorpreses” Les pintures renaixien en la pantalla i els
meus ulls les engolia amb exaltació, potser ajudada per la frisança que tenia. “M’hauria
d’haver quedat amb ell fins a sortir de
dubtes” Els crèdits em van fer tornar a
la realitat. “Va, no vull pensar-hi més, no serà res”
En acabar la filmació, les
companyes proposen anar a fer un cafè, però jo, donant una disculpa fiable,
vaig anar-me’n perquè el que realment em venia
de gust, era arribar a casa, fer una abrasada a en Josep i tot seguit
treure’m la roba per gratar-me plàcidament.
Emi Sánchez –
27/10/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada