Apunts per al retrat de Mèrcè Figueres

La primera vegada que la vaig veure m va fer l’efecte d’una Valquíria disfressada de Madonna de Rafael.

La segona vegada em va semblar més aviat na Madona disfressada de Valquíria.

La tercera vegada ja vaig veure que era gironina.

No vol ésser descoberta, sinó endevinada.

La naturalesa imita l’art. El seu cor és tan sincerament humil, que en ella la humilitat sembla una coqueteria

Màrius Torres

Pregunta estrella

Comparar una persona amb les flors.

_______________________________________________________________

L’Andrea i les flors

 La primera vegada que la vaig veure, em va fer l’efecte que veia una “flor de Lotus”, aquell  infant  pler de puresa de cos i d’ànima, aquelles manetes buscant el món i els seus ulls mirant sense veure em va semblar un “Nenúfar” perdut en mig d’un llac en busca d’un aixopluc.

La segona vegada, ja la vaig veure com un “Margarida” el seu cor era una perla groga i la corona que l’envoltava era tot innocència, dolçor i alegria. Ja era la flor més bonica,

La tercera vegada ja era com un  “Gira-sol”, buscava la llum perquè li donés  vitalitat i  intel·ligència  per aconseguir la inspiració i poder arribar a les metes proposades.

Després, sempre més l’he vist com un ram de flors variades: “Frèsies” per la seva delicadesa, ”Lliris blancs” per la seva modèstia, “Begònies” per la seva amabilitat i “Gerberes” de molts colors, perquè la seva presència ho fa tot més bonic.

Més endavant, espero veure-la com la flor “Syringa vulgaris”, perquè serà que ha trobat les primeres emocions de l’amor.

 Emi Sànchez / 25-05-2018

Breus belleses dels déus

Últims versos del poema de Marius Torre,. “Els núvols”

“Penso en veure’ls passar, per quin caprici els deus fan i desfan per sempre meravelles tan breus”

Pregunta estrella

Explicar una meravella breu que ens hagi colpit l’esperit.

_______________________________________________________________

Una breu meravella

Imagineu-vos una nit d’agost, una casa refugi al bell mig d’un prat, per exemple  L’Artiga de Lin, una gandula per jeure-hi,  una manteta fina per cobrir el nostre el cos de la rosada, bona companyia i sobre tot silenci. La llum de la celístia i el batec del nostre cor són els únics que ens acompanyen,  només ens queda  esperar que aparegui, una de les meravelles més breu que ens ofereix el firmament: la pluja d’estrelles o també dit, “Llàgrimes de Sant Llorenç” Oh, és fantàstic! Si no ho heu experimentat, us ho aconsello. El cel tot estrellat ja és un espectacle però, quan de cop veus traços lluminosos que solquen fugaçment en el cel, deixant una estela persistent durant uns breus segons o minuts, és una visió incomparable. Llavors sorgeixen  les preguntes: Que som? D’on venim?  A on anem? Que hi ha més enllà? I les preguntes no tenen resposta. Però davant de tanta bellesa, floreixen en mi sentiments i emocions que la meva ment els transforma en poesia.

Dins el silenci

dalt la volta celeste

la ment volava.

Prou voldria enganyar-me

si és veritat o somni

______________________

Emi Sánchez / 18-05-2018

Una visita virtual

La Mercè escriu una carta a Marius  com si li fes una visita virtual a la seva habitació.

Pregunta estrella

Fer el mateix que ha fet la Mercè. Escriure un relat com si estiguessis fent una visita a la casa d’alguna persona important.

_____________________________________________________________________

Una visita inversemblant

 Es pot passar? Bon dia Sra. Caterina Albert! – Em permet parlar amb vostè una estoneta? –

- Li volia donar les gràcies personalment pels bons moments que m’ha fet passar amb les seves novel·les. Soc una admiradora del seu estil d’escriptura i de la seva riquesa lèxica. Fa tems que em rondava pel cap anar-la a veure a l’Escala però em feia basarda que la pogués molestar, i en  assabentar-me que passava uns dies a la casa de Barcelona no m’he pogut estar -.

- Prometo no prendre-li gaire de temps -

En primer lloc, la vull felicitar per la seva fortalesa densa que va guanyar els Jocs Florals d’Olot amb el monòleg en vers de “La Infanticida”. Va ser un escàndol i un rebuig del jurat per la temàtica i per haver-la escrit una dona, però la valentia que vostè va demostrar per seguir escrivint amb el pseudònim de Víctor Català i Montseny, protagonista d’una novel·la seva inacabada – va ser tota una heroïcitat i una benedicció pels lectors. Ara que, Sra. Caterina, li he de dir que la novel·la que em va robar el cor va ser la guanyadora dels Jocs Floral de Barcelona, Solitud! Estic enamorada d’aquesta obra i dels seus personatges rurals. Oh! Que bé ens va transmetre la lluita de la Mila contra el seu entorn social, la insatisfacció matrimonial, la recerca de l’amor, el desig de formar part d’alguna cosa, i com es fa forta per enfrontar-se al món real. Una meravella! Li puc assegurar que no m’estranya gens, que hagi sigut traduïda a deu idiomes.

-Bé ja marxo! Oh! Perdoni, m’he emocionat tan parlant amb vostè de “Solitud”, que he deixat de banda el que venia a fer, sempre em passa. El dia De Sant Jordi, vaig comprar, una novel·la seva, com es pot imaginar, titulada “Tots els contes” Jubileu / Vida Mòlta, i li volia demanar si me la podria signar, seria tot un honor tenir-la dedicada per una de les millors escriptores  lluitadora i tenaç de la Llengua Catalana -.

-Moltíssimes gràcies i espero que durant molts anys puguem gaudir de les seves novel·les -.

Emi Sánchez / 04-05-2018