1 – El Pròleg de Mirall Trencat.
“Quedarà un pròleg dels millors que s’han escrit mai al món. És un pròleg que
farà època”. Joan Sales.
Pregunta estrella
“Els carrers
han estat sempre per a m motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona
pel·lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a
l’hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes
persones absolutament desconegudes que tot d’una et creus, que t’atreuen i que
no veuràs mai més.”
Escriure la teva
collita de motius d’inspiració, que vol dir aquelles experiències que t’eleven
per sobre del que podria ser a grisa quotidianitat.
_______________________________________________________________
La inspiració
Els arbres a la tardor, quan
esclata la diversitat de colors en les seves fulles, han estat sempre per a mi
motiu d’inspiració, com quan sento el frec a frec de les fulles quan la brisa
les fa parlar, com un camp de roselles o d’espígol ballant un vals al compàs
del vent, com les barques costaneres balandrejant-se en un mar blau esperant la
vesprada perquè els pescadors les hi duguin a trobar la lluna, com escoltar una
melodia de piano amb els ulls closos sentint la vibració de les notes dintre teu,
com escoltar el silenci màgic o místic en un monestir, com el somrís d’un nadó
de pell vellutada o la innocència efímera d’un infant, com la mirada d’un avi
quan et transmet la vida viscuda o com quan contemplo les formes dels núvols
que, com la inspiració, si no la plasmes ràpidament en la memòria, mai més no
tornaran a ser igual.
Emi Sánchez /
19-01-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada