2 - El Pròleg de Mirall trencat

2 – El Pròleg de Mirall Trencat. “Quedarà un pròleg dels millors que s’han escrit mai al món. És un pròleg que farà època”. Joan Sales.

Pregunta estrella

Quin record d’infantesa o de joventut té arrels profundes en tu.            _____________________________________________________________________                                

Montserrat

Montserrat té arrels profundes en mi. Jo em delia per anar-hi a aquesta muntanya tan nostra i a casa meva no em van deixar. Tenia divuit anys i anava amb companyes grans i responsables de la feina, però  segons ells, era massa lluny. Anar a Montserrat era per a mi, fer un pas més a la meva catalanitat, i no la coneixia! Per a no ser-hi tot el dia a casa, vaig anar amb una amiga a una festa que organitzava, no m’interessava gens perquè no coneixia a ningú, però tot era millor que estar amb els pares. La cara d’emmurriada que portava feia palesa a tot el que pretenia treure’m un mot, bé a tots no, va haver-hi una persona, el que avui és el meu marit, que va aconseguir fer-me canviar l’estat murri per un de coqueteig. D’això ja fa cinquanta-set anys. No cal dir que a Montserrat vam anar-hi els dos i l’emoció i la gratitud als meus pares que vaig sentir ho revisc d’una manera insòlita com si fos ara.

Emi Sánchez / 26-01-2018

1 - El pròleg de Mirall trencat

1 – El Pròleg de Mirall Trencat. “Quedarà un pròleg dels millors que s’han escrit mai al món. És un pròleg que farà època”. Joan Sales.

Pregunta estrella

“Els carrers han estat sempre per a m motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona pel·lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una et creus, que t’atreuen i que no veuràs mai més.”

Escriure la teva collita de motius d’inspiració, que vol dir aquelles experiències que t’eleven per sobre del que podria ser a grisa quotidianitat.            _______________________________________________________________

                                    

                                     

La inspiració

Els arbres a la tardor, quan esclata la diversitat de colors en les seves fulles, han estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com quan sento el frec a frec de les fulles quan la brisa les fa parlar, com un camp de roselles o d’espígol ballant un vals al compàs del vent, com les barques costaneres balandrejant-se en un mar blau esperant la vesprada perquè els pescadors les hi duguin a trobar la lluna, com escoltar una melodia de piano amb els ulls closos sentint la vibració de les notes dintre teu, com escoltar el silenci màgic o místic en un monestir, com el somrís d’un nadó de pell vellutada o la innocència efímera d’un infant, com la mirada d’un avi quan et transmet la vida viscuda o com quan contemplo les formes dels núvols que, com la inspiració, si no la plasmes ràpidament en la memòria, mai més no tornaran a ser igual.

Emi Sánchez / 19-01-2018

L'amistat i l'amor a la literatura i a la llengua

Cartes entre Joan Sales i Mercè Rodoreda: L’amistat i l’amor a la literatura i a la llengua.

Pregunta estrella

“Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après ............ Continuar amb  nostre inspiració.

            _______________________________________________________________

                                             

L'assignatura de la vida

Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après, que la vida és un cúmul d’entrebancs que has d’anar esquivant, que  has de saber gaudir al màxim els bons moments, perquè duran poc, i els dolents, mirar de què un cop passats no retornin, hem  après d’estimar-nos a nosaltres per poder estimar més als altres, hem  après a reprimir els impulsos per a no ferir amb les paraules, hem après que  la raó no cau sempre d’un cantó, que cal posar-se sempre en lloc d’altri. Hem estat rodejades de persones fantàstiques que ens han donat uns eixamples a seguir i d’altres, que ens han fet mal, però de les dues hem après.

L’assignatura de la vida és un aprenentatge constant. Segons et fas gran vas aprovant unes i d’altres les vas repetint any rere any fins que ho veus clar i ets apte, però hi ha una en especial, que suspenc amb freqüència, saber pronunciar un no a temps pot resoldre moltes coses però costa molt, és la meva assignatura pendent. Potser és una simple excusa per a viure fins que aquest mot  surti sense recança. 

 Emi Sánchez /12-01-2018