L'amor a les paraules

Mercè Rodoreda, el domini absolut de l’idioma.  L’amor a les paraules

Pregunta estrella

Explicar o inventar-te l’entremaliadura d’algun infant que et va malmetre allò que t’agradava tant. Han passat molts anys i encara ho recordes de tant mal que et va fer.

___________________________________________________________________

                                                    Sastisfacció i fustració

En la meva infantesa, pocs capricis vaig poder tenir, però hi havia un que vaig aconseguir a base de

molta paciència, un àlbum de cromos que es deia “Las Maravillas del Mundo”. El vaig completar prioritzant la compra d’un sobre per sobre de qualsevol llaminadura. Tots els meus petits estalvis tenien una funció: gastar-me’ls amb els cromos que em faltaven. I ho vaig aconseguir, era el meu tresor! El fet d’haver aconseguit un objectiu va ser la meva primera satisfacció, però també va ser la primera frustració en descobrir la trista realitat de que no es pot confiar en tothom.

Els meus pares eren unes persones molt solidàries i van acollir a casa un nebot discapacitat per ajudar a una tieta vídua. Tenia la meva edat. Jo li deixava contemplar el meu tresor perquè creia que així també contribuïa a fer-li més afable l’estada. Però vet aquí que, quan al cap d’un any va retornar al poble, va endur-se la meva joia més preuada. Em vaig enrabiar moltíssim, però no li vaig reclamar. Els pares em van fer veure que potser per ell era encara més valuós que per mi. No el vaig tornar a veure, però la ingratitud va quedar segellada en aquell àlbum.

Emi Sanhcez - 13/10/2017