La lluita per la llengua

“Poeta per atzar i novel·lista editor per necessitat”.  - Joan Sales, un lluitador incansable

Pregunta estrella

Conservant el to, entre sincer i una mica irònic, respondre a una persona que no  ha entès una nostre actitud o acció. Hem d’explicar per quina raó ens considera  guillada.

___________________________________________________________________

Carta a una amiga

Barcelona, 29 octubre 2017

Estimada Júlia,

En l’última carta, us vaig fer saber que us estava escrivint a les dues de la matinada, perquè en rellegir-la vaig trobar una errada i la vaig tornar a repetir. Em dieu que estic “guillada” i no m’enfado pas, perquè teniu tota la raó. De vegades, fins i tot, m’ho dic jo mateixa per l’obsessió que tinc de perfeccionar tot el que escric. Aquesta dèria em fa perdre molt de temps, però no ho puc evitar, és més fort que jo. Sóc incapaç de ratllar una paraula o esborrar-la amb “típex”. Només m’atreveixo a guixar les expressions que m’interessen d’un llibre, però això sí, ha de ser amb llapis i regla. Sort que l’ordinador m’ha salvat la vida. Ara escric i reescric els textos fins i tot fent pífies per tenir la satisfacció de corregir-les amb un vist i no vist.

Així que, estimada Júlia, compadiu-me quan rebeu una carta meva perquè, als amics, us hi seguiré escrivint a mà. Prefereixo que les paraules em llisquin de la ploma, així us hi tinc més presents.

Amb tota l’estimació,

Emi     

L'amor a les paraules

Mercè Rodoreda, el domini absolut de l’idioma.  L’amor a les paraules

Pregunta estrella

Explicar o inventar-te l’entremaliadura d’algun infant que et va malmetre allò que t’agradava tant. Han passat molts anys i encara ho recordes de tant mal que et va fer.

___________________________________________________________________

                                                    Sastisfacció i fustració

En la meva infantesa, pocs capricis vaig poder tenir, però hi havia un que vaig aconseguir a base de

molta paciència, un àlbum de cromos que es deia “Las Maravillas del Mundo”. El vaig completar prioritzant la compra d’un sobre per sobre de qualsevol llaminadura. Tots els meus petits estalvis tenien una funció: gastar-me’ls amb els cromos que em faltaven. I ho vaig aconseguir, era el meu tresor! El fet d’haver aconseguit un objectiu va ser la meva primera satisfacció, però també va ser la primera frustració en descobrir la trista realitat de que no es pot confiar en tothom.

Els meus pares eren unes persones molt solidàries i van acollir a casa un nebot discapacitat per ajudar a una tieta vídua. Tenia la meva edat. Jo li deixava contemplar el meu tresor perquè creia que així també contribuïa a fer-li més afable l’estada. Però vet aquí que, quan al cap d’un any va retornar al poble, va endur-se la meva joia més preuada. Em vaig enrabiar moltíssim, però no li vaig reclamar. Els pares em van fer veure que potser per ell era encara més valuós que per mi. No el vaig tornar a veure, però la ingratitud va quedar segellada en aquell àlbum.

Emi Sanhcez - 13/10/2017

L'AMISTAT

Vull començar aquest blog remarcant la importància de l’amistat.

L’assignatura d’aquest curs es diu: “Cartes amb estratègia literària” i l’hem iniciat amb les cartes que

Joan Sales i Mercè Rodoreda s’escrivien, fent palesa de la professionalitat però, sobretot, de l’amistat que es tenien. De fet, un cop més, es demostra que tenir un amic és un dels millors regals que ens dóna la vida.

Amb aquestes cartes, anem descobrint com es va anar modulant literalment un dels millors llibres de Mercè Rodoreda, “La plaça del Diamant”. L’escriptora i el seu amic Joan Sales compartien i argumentaven les paraules precises perquè esdevingués una prosa que donés pas al personatge principal tan estimat pels lectors, com és “La Colometa”.

Quan  llegeixo bona literatura, se’m desperten unes emocions que volen sortir a la llum. I aquí em teniu, amb tota la humilitat possible, escrivint textos senzills però molt sincers, i desitjant amb un bri d’esperança, que arribin al col·lectiu d’amics que tinc a la xarxa i amb els quals puc compartir la meva intimitat a través de les paraules.

Emi Sánchez - 25/10/2017