divendres, 15 de desembre del 2017

El vent, les flors, els àngels i l'amor



Mercè Rodoreda: "Vaig a veure què passa amb el vent i les flors" (i amb els Àngels i amb l'amor)

Pregunta estrella

Inventa't el nom d'una flor i també les seves característiques, que en aquest cas, han de respondre a alguns trets de la teva personalitat
______________________________________________________________


                       La flor de l'amor

La llavor d’aquesta flor, té una gran part de força i la resta és plena d’amor. Va ser plantada en terra hostil i pedregosa, però a l’hora de néixer la seva força va ser tal, que no va haver-hi cap basarda que la pogués aturar. La tija creixia i creixia i la flor ho veia tot: la injustícia, la fam, la guerra, i pensà! -si això es cura amb amor -. Les fulles que la cobrien protegien el seu tresor, perquè si hagués sigut  per ella, ho hauria donat tot: un pètal pels que pateixen, un pètal pels infants, un altre pels que es refugien i l’últim per millorar el món. Que li quedarà a aquesta flor quan es desfulli del tot? L’hi quedarà el nèctar que els ocells han espargit en una terra més fèrtil però hauran de fer camí. Potser tindran altres formes, i també  altres colors, però l’amor que s’hereta, passarà de flor amb flor.




                                     La flor de Chopin

Escoltava música i contemplava apassionadament el moviments dels núvols. Enmig d’uns de blancs i flonjos, hi vaig descobrir una flor; me l'estava descrivin Chopin. La seva música em parlava, em transportva al  cel i em feia veure-hi clar. Entremig d’aquelles formes contornejades de blau, hi havia una flor preciosa amb pètals de quatre colors: el color de l’esperança, el de la força, el de la lluita i el de la il·lusió. La tija era un flabiol, no, per la seva alçada era una tenora, a més, no  hi portava el tamborí;  potser entre les notes em vaig equivocar jo. La balada arribava al final i la flor tot just començava a caminar. On m'havia de dur?

Emi Sánchez /15-12-2017




dissabte, 2 de desembre del 2017

Influències literaries que no cita Mercè Rodoreda


El pròleg de la Plaça del Diamant. Les Influències literàries que no cita Mercè Rodoreda.

Pregunta estrella

Reunir els comentaris dels poemes i text que hem llegit. Es pot fer un recull de frases disperses o comentar un aspecte que ens hagi agradat

_______________________________________________________________

Resum de coratgia - Caterina Albert

Hi ha paratges de la ciutat que em tenen el cor robat. No són pas els monuments, ni les cases, ni el paisatge urbà, no, el meu amor és més modest, i  el meu esguard s’encongeix i humilia fins a terra. El paratge que m’enamora, és tan petitó que sojorna arran de l’empedrat i ningú se n’adona. És un serrellet verd com una voladura d’esperança, que trenca la ingrata grisor del conjunt amb un somrís de color i vida. L’herbeta no compta que la mà de l’home  la podi, la destriï o l’alimenti, així doncs, quin miracle és? Qui li sostenen la vida i li fa treure el caparró, oferint l’alegre somrís del seu verd fresc?
_____________________________________________________________
                                      
                                   Recull de versos


Apel·ls Mestres - Enigma

L'àngel d'ales blanques
      s’ha aturat i m’ha somrigut.       
Resplendent entre tenebres,
plenes de flors se me’n dut.

Joan Oliver /Pere IV - Borrissol d’àngel

Sóc l’angelet més tendre,
                                      sóc l’Infant Jesús,                                         
volo al batec de mes ales,
reclinant la testa i els peuets nus.

Jacint Verdaguer - Recull de versos varis

N’hi ha una flor petiteta,
              n’hi ha una altre que es desclou,             
n’hi ha lliris blanc que ploren,
 n’hi ha un prat pler de colors.

Maria Antònia Salvà - Quatre coses 

M’abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
                          L’aigua que les fa brostar,                         
La rosada que les mulla
I el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Aquest poema de Maria Antònia Salva, cal llegir-lo tot sencer.  El trobo: elegant, senzill, expressiu, i molt sensible.
____________________________________________________________________
  Emi Sánchez / 01-12-2017